Com fer un hort urbà
Fer un hort urbà consisteix a triar un espai amb almenys 4-6 hores de sol, preparar contenidors amb bon drenatge, omplir-los amb substrat ric en compost i plantar hortalisses de temporada amb un reg regular. És una de les maneres més senzilles d’apropar l’economia circular a la ciutat: converteix restes orgàniques en adob, redueix envasos i quilòmetres en els aliments i recupera espais infrautilitzats. Funciona igual en un balcó, al terrat d’una empresa, al pati d’una escola o en un solar municipal.
A la Unió Europea es van generar uns 129 kg de residus alimentaris per habitant el 2024, i més de la meitat procedeix de les llars
Font: Eurostat, 2025
Navega per la publicació
Què és un hort urbà
Un hort urbà és un espai de cultiu d’hortalisses, aromàtiques i fruites dins de la ciutat: un balcó, una terrassa, un terrat, un pati escolar o un solar municipal.
Des de l’enfocament residu zero, funciona a més com una aula a l’aire lliure: qui ha cuidat un enciam durant dos mesos difícilment el deixa fer-se malbé a la nevera. Per això és una eina molt eficaç contra el malbaratament alimentari.
Beneficis d'un hort urbà
Beneficis ambientals
- Tanca el cicle de la matèria orgànica: el compost domèstic o comunitari transforma les restes de cuina en adob i evita que acabin al contenidor de resta.
- Menys envasos i menys quilòmetres: el que es cull al balcó o al terrat no necessita safata de plàstic ni cadena de fred.
- Més biodiversitat urbana: flors i aromàtiques atrauen pol·linitzadors i fauna auxiliar.
- Aigua ben aprofitada: el reg per degoteig i l’encoixinat redueixen el consum. En cultiu hidropònic, la granja urbana de microgreens amb què treballem a Barcelona fa servir fins a un 90% menys d’aigua que l’agricultura tradicional.
Beneficis econòmics
- Estalvi en verdura i aromàtiques: que són les més cares per quilo i les que més es malbaraten.
- Material reutilitzat: caixes de fruita, palets i garrafes es poden convertir en contenidors.
El reg per degoteig evita els dos errors típics: oblidar-se de regar i regar en excés.
Beneficis socials
- Salut i benestar: treballar amb les mans a la terra redueix l’estrès i fomenta l’activitat física.
- Comunitat: a Madrid, més de 1.700 persones participaven a la Xarxa d’Horts Urbans Comunitaris municipal.
- Seguretat alimentària a escala global: la FAO estima que uns 800 milions de persones practiquen agricultura urbana i periurbana al món.
Exemples d'horts urbans al món
Xarxa d'Horts Urbans - Barcelona
Barcelona impulsa des del 1997 una xarxa municipal d’horts ecològics pensada per a persones més grans de 65 anys i entitats sense ànim de lucre. Avui compta amb 15 horts urbans municipals repartits pels 10 districtes.
Xarxa d'Horts Urbans Comunitaris - Madrid
L’any 2014 l’Ajuntament de Madrid va crear el Programa Municipal d’Horts Urbans Comunitaris juntament amb la xarxa veïnal d’horts: el municipi cedeix i condiciona parcel·les i les associacions les autogestionen. La xarxa va passar de 17 a més de 50 horts comunitaris en menys de deu anys, amb més de 1.700 participants, i 174 escoles tenien hort escolar a la xarxa municipal.
Nature Urbaine - París
Sobre el pavelló 6 de Paris Expo Porte de Versailles hi ha la granja urbana en terrat més gran d’Europa: 14.000 m². Produeix uns 200 kg de fruita i verdura al dia per a restaurants i hotels propers i reutilitza recursos de la ciutat com ara espais buits i residus orgànics.
Nature Urbaine cultiva 14.000 m² sobre el pavelló 6 de Paris Expo Porte de Versailles.
Com fer un hort urbà pas a pas
Abans de començar, aquests són els set passos bàsics per fer un hort urbà a casa, al balcó o a la terrassa:
- Observa el sol: les hortalisses de fruit (com el tomàquet o el pebrot) necessiten 6 hores de sol directe; les de fulla i les aromàtiques en tenen prou amb 3-4.
- Comprova el pes que suporta l’espai: el substrat mullat pesa molt: una jardinera de 100x40x30 cm (120 litres) pot superar els 100 kg. En terrats i balcons, consulta-ho amb la comunitat o amb un tècnic.
- Tria contenidors amb drenatge: jardineres, taules de cultiu, horts urbans elevats o verticals. Profunditat mínima: 15-20 cm per a enciams i raves, 30-40 cm per a tomàquets i carbassons.
- Prepara la terra: barreja substrat de qualitat sense torba amb un 20-30% de compost o humus de cuc i posa una capa de drenatge (grava o argila expandida) al fons.
- Planifica què plantar i on: amb quadrícules de 30×30 cm i associacions de cultius.
- Instal·la el reg: un degoteig amb temporitzador o testos amb reserva d’aigua evita els dos errors típics: oblidar-se’n i regar en excés.
- Composta i encoixina: les restes de cuina tornen a l’hort urbà com a adob, i una capa de palla o restes de poda conserva la humitat.
La luffa es menja tendra i, un cop seca, es converteix en una esponja natural i compostable.
Què plantar en un hort urbà
Et mostrem en una taula què pots plantar segons la temporada i la dificultat:
|
Temporada
|
Què plantar
|
Dificultat
|
|
|---|---|---|---|
|
Tardor
|
Enciams, espinacs, bledes, raves, alls, faves, pèsols
|
Baixa
|
|
|
Hivern
|
Alls, cebes, faves, cols en zones temperades
|
Baixa-Mitjana
|
|
|
Primavera
|
Tomàquets, pebrots, carbassons, mongetes, maduixes, alfàbrega
|
Mitjana
|
|
|
Estiu
|
Enciams d'estiu a l'ombra, cogombres, albergínies, aromàtiques
|
Mitjana
|
|
|
Tot l'any
|
Julivert, cibulet, menta, romaní, farigola, microgreens
|
Molt baixa
|
Si comences ara, a la tardor, els enciams, els raves i les faves són l’aposta més segura. Les dates varien segons el clima de cada zona: a l’interior i a la muntanya, endarrereix unes setmanes la sembra de primavera.
Errors comuns
Aquests són els errors més habituals quan es comença un hort urbà:
- Plantar fora de temporada: un tomàquet al novembre no prospera.
- Contenidors sense drenatge o poc profunds: les arrels es podreixen o no es desenvolupen.
- Regar en excés o de manera irregular, sobretot a l’estiu i durant les vacances.
- No preveure qui en tindrà cura: a empreses i escoles, l’hort mor a l’agost si ningú no té un torn.
- Fer servir terra de jardí sense adobar o fertilitzants químics que trenquen l’enfocament circular.
- Ignorar el pes sobre balcons i terrats.
El compost converteix les restes de cuina en adob i evita que acabin al contenidor de resta.
- Què cal per fer un hort urbà?
Per començar necessites un espai amb almenys quatre hores de sol, contenidors amb forats de drenatge, substrat de qualitat barrejat amb compost, llavors o planters de temporada i un sistema de reg senzill. Amb dues jardineres de 30-40 cm de fondària i unes quantes eines manuals ja pots collir enciams, raves i aromàtiques.
- Què és el més fàcil de plantar en un hort urbà?
Les més fàcils són els enciams, els raves, els espinacs, les bledes i les aromàtiques com el julivert, la menta o el romaní. Creixen de pressa, toleren una mica d’ombra i perdonen petits errors de reg. Els raves es cullen en unes quatre setmanes; per això són ideals per començar amb infants o a l’oficina.
- Quantes hores de sol necessita un hort urbà?
Les hortalisses de fruit, com el tomàquet, el pebrot o el carbassó, necessiten unes sis hores de sol directe al dia. Les de fulla i la majoria d’aromàtiques en tenen prou amb tres o quatre hores. Si el teu balcó té poca llum, aposta per enciams, espinacs, menta o microgreens cultivats a l’interior.
- Quina fondària ha de tenir un hort urbà?
Depèn del cultiu. Per a enciams, raves i aromàtiques n’hi ha prou amb 15-20 centímetres de substrat. Tomàquets, pebrots, albergínies i carbassons necessiten almenys 30 o 40 centímetres perquè les arrels es desenvolupin bé. Una taula de cultiu o un hort urbà elevat facilita la feina i evita haver-se d’ajupir.
- Quant costa fer un hort urbà?
Un hort petit al balcó es pot muntar amb menys de 100 € si reutilitzes caixes o garrafes com a contenidors. Les taules de cultiu de fusta o els kits comercials costen més, i la despesa recurrent és baixa: substrat, llavors i aigua. El compost casolà redueix encara més el cost de l’adob.
- Què es pot plantar ara en un hort urbà a la tardor?
A la tardor és bon moment per plantar enciams, espinacs, bledes, raves, alls, faves i pèsols. Són cultius que toleren el fred moderat i creixen amb les pluges de la temporada. En zones d’interior o de muntanya, protegeix-los de les gelades amb una malla tèrmica o col·loca’ls al costat d’una paret orientada al sud.
Resum
Saber com fer un hort urbà és més senzill del que sembla: sol, bon substrat, contenidors amb drenatge i cultius de temporada. El més important és començar amb un hort petit i tancar el cicle amb el compost. A casa, a l’oficina, a l’escola o al municipi, cada hort converteix residus en recursos i ens reconnecta amb el que mengem. Plantem la primera llavor?
💡 Vols començar un hort urbà a la teva empresa o al teu municipi?
Amb el nostre taller d’horts urbans, el teu equip aprèn a dissenyar un hort en poc espai, sembra planters de temporada i s’endú una planta a casa.
Bibliografia
- Eurostat (2025). Food waste and food waste prevention – estimates.
- BOE. Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
- MITECO. Projecte d’ordre d’exempció d’autorització del compostatge domèstic, comunitari i agrari.
- FAO (2001). Urban and peri-urban agriculture: a briefing guide.
- Ajuntament de Barcelona (2025). Xarxa d’Horts Urbans Municipals – convocatòria 2025.
- Ajuntament de Barcelona (2019). Barcelona consolida una xarxa de mercats de pagès.
- UOC (2018). Sembrant vida a les ciutats: horts urbans de Barcelona.
- Ajuntament de Madrid. Huertos urbanos, espacios para redescubrir la alimentación saludable i Madrid, referente de la agroecología urbana.
- Viparis. Nature Urbaine.
- Time Out París (2020). La plus grande ferme urbaine en toiture du monde.
- Nacions Unides. Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Compartir
Consultora ambiental i emprenedora d’impacte, amb seu a Barcelona i especialitzada en sostenibilitat, residu zero i economia circular.
- Sostenibilitat corporativa
- Economia circular
- Educació ambiental
- Projectes residu zero
- Informes ESG & CSRD
També et poden interessar:
Sis activitats de team building divertides
Blog 06/29/2026 Magda Cebrián El team building ja no és el que era. Les empreses més avançades aposten avui per experiències que combinen cohesió d’equip, propòsit real i valors de…
Exemples d’activitats sostenibles que generen molt d’impacte
Avui destaquem accions claus per fomentar la sostenibilitat i l'economia circular. Entre elles sobresurten la transició a energies renovables, el consum a granel i de proximitat, i la prevenció de…
Entrevistem a AbonoKm0
Visitem a AbonoKm0, associació que es dedica a transformar residus orgànics en recursos valuosos, fomentant pràctiques sostenibles tant a nivell domèstic com empresarial.